Inseminació artificial o fecundació in vitro: quina diferència hi ha?

13/05/2019

Tot i que inseminació artificial i fecundació in vitro són dues tècniques de reproducció assistida molt diferents, sovint se les confón. En aquest article volem explicar-te en què consisteix cadascuna i en quins casos és millor recórrer a una o altra tècnica. Perquè no tinguis més dubtes! ;)

Què és la inseminació artificial (IA)?

La inseminació artificial és una tècnica reproductiva que consisteix en introduir espermatozoides prèviament seleccionats a l’úter d’una dona. Per millorar l’efectivitat de la inseminació artificial, prèviament s’estimulen hormonalment els ovaris i es controla el millor moment per fer la inseminació. A més es procura respectar al màxim les condicions perquè es pugui portar a terme la fecundació de forma natural.

Amb la inseminació artificial aconseguim que, en els casos en que una dona té problemes per quedar-se embarassada de forma natural, les probabilitats augmentin considerablement.

Per l’èxit de la inseminació artificial és imprescindible que no hi hagi cap obstrucció tubàrica. Si les trompes de fal·lopi estiguessin obstruïdes, l’òvul procedent de l’ovari i els espermatozoides, dipositats en la cavitat uterina, no es podrien trobar.

Tipus d’inseminació artificial

Existeixen dos tipus d’inseminació artificial segons si el semen és d’un donant (IAD) o del cònjuge (IAC):

Inseminació artificial de donant (IAD)

Hi ha diversos casos en els que s’opta per la inseminació artificial amb el semen d’un donant, entre els quals hi ha:

  • Quan la dona que es vol quedar embarassada no té una parella masculina.
  • Quan la parella masculina té mala qualitat espermàtica.
  • Quan la parella masculina té una malaltia genètica que es transmetria a l’embrió resultant.

Inseminació artificial de cònjuge (IAC)

S’opta per la inseminació artificial amb semen del cònjuge en els següents casos:

  • Quan, després d’haver-ho intentat diverses vegades, una parella no es queda embarassada de forma natural, tot i que ambdós són, aparentment, fèrtils.
  • Quan l’home té algun problema lleu de concentració o mobilitat d’espermatozoides o algun altre factor com la impotència o alguna causa anatòmica.
  • Quan la dona pateix endometriosi o alguna causa anatòmica que dificulta l’embaràs.

Què és la fecundació in vitro (FIV)?

La fecundació in vitro (FIV) és una tècnica avançada de reproducció assistida que consisteix en inseminar cada òvul amb un espermatozoide al laboratori, de manera que la fecundació té lloc fora de l’úter de la dona.

Aquest procés es fa al laboratori i, després de 3 a 5 dies en cultiu a l’incubador, l’embrió es transfereix a l’úter de la dona.

El procés és satisfactori quan aquest embrió resultant s’implanta a les parets de l’úter i, a partir d’aquí, comença a gestar el nadó.

Depenent de cada cas, la fecundació in vitro es pot fer de les següents maneres:

  • Amb òvuls i el semen propis d’una parella dona-home: són casos en els que la parella no aconsegueix quedar-se embarassada de manera natural ni amb la inseminació artificial.
  • Amb òvuls propis i el semen d’un donant: quan en una parella dona-home, l’home no té espermatozoides o no són de suficient qualitat. O bé quan una dona vulgui ser mare i no tingui parella masculina. També en els casos de parelles de dues dones. En tots aquests casos s’ha de recórrer al banc de semen de donant.
  • Amb òvuls d’una donant i semen de la parella masculina: en els casos que la dona vol quedar-se embarassada però no té la quantitat i/o la qualitat suficient d’òvuls. Aquesta tècnica es coneix com a ovodonació o fecundació in vitro amb òvuls de donant.
  • Amb òvuls i semen de donants: en els casos que la parella no es pugui quedar embarassada per factors que els impliquen als dos s’opta per una fecundació in vitro amb òvuls i semen de donant o doble donació.

En quins casos es recomana la fecundació in vitro?

  • En aquells casos en que hi ha problemes lleus d’infertilitat, tant de l’home com de la dona, i la inseminació artificial no ha donat bons resultats.
  • Quan hi ha obstrucció tubàrica. En aquest cas les trompes de fal·lopi no són permeables i per tant, no hi pot haver contacte entre l’òvul i l’espermatozoide per un motiu físic.
  • Davant d’un factor masculí sever; si no hi ha quantitat i/o qualitat suficient d’espermatozoides per fer una inseminació artificial.
  • En casos d’edat avançada, quan la baixa quantitat / qualitat dels òvuls fa que s’hagi de recórrer a la ovodonació, és a dir, als òvuls d’una donant.
  • En casos d’endometriosi

Diferències entre inseminació artificial i fecundació in vitro

Com hem pogut veure aprofundint en cadascuna de les tècniques de reproducció assistida, les diferències entre la inseminació artificial i la fecundació in vitro són significatives

A continuació us deixem amb una taula comparativa a mode de resum:

 

Inseminació artificial

Fecundació in vitro

Complexitat

És un procediment tècnicament més senzill en que es fa una estimulació ovàrica suau a la dona abans dipositar a l’úter els espermatozoides seleccionats

És un procés tècnicament més complex ja que requereix l’extracció d’òvuls. A més, tot el procés que es fa de forma natural al cos de la dona s’ha de reproduir al laboratori

Preu

És un procés més senzill i, per tant, més econòmic. El seu preu ronda els 700 €

És una tècnica més cara de desenvolupar i el seu preu ronda els 5000 €

Causes en que s’hi ha de recórrer

Problemes de fertilitat lleus com la baixa qualitat seminal o endometriosi lleu. O bé en casos de mares solteres o parelles de dones que recorren a l’esperma d’un donant.

Problemes de fertilitat severs o després fallades de cicles previs d’inseminació artificial.

Temps

Dura aproximadament uns 15 dies, en funció de la resposta ovàrica a l’estimulació

És un procés més llarg, d’uns 20 dies. A part de l’estimulació ovàrica (15 dies), cal sumar-hi el temps des que s’extreuen els òvuls fins que es transfereix l’embrió a l’úter.

Taxa d’èxit

Depèn de diferents factors com l’edat de la dona o la qualitat de l’esperma utilitzat. Es calcula que la taxa d’èxit de la IA és del 15%.

Depenent de la qualitat del semen i dels òvuls o si aquests són o no de donant. Amb ovodonació la taxa d’èxit és superior al 60%.

 

 

Categoria: Inseminació artificial

Etiquetes:   Girexx in vitro inseminació artificial Reproducció assistida

Aquest lloc utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació. Si continues navegant, consideres que estàs d'acord amb el seu ús.   Més informació.

X