Com afecta l'edat en la capacitat reproductiva dels homes?

20/02/2019

Estem acostumats, socialment, a parlar del “rellotge biològic” quan ens referim a les dones. Però, i els homes? Tenen ells també un rellotge biològic? A partir de certa edat del pare, pot comportar riscos tenir fills? En aquest article t’aclarim tots els dubtes sobre quin paper juga l’edat en la capacitat reproductiva dels homes.

Fins a quina edat poden tenir fills els homes?

No és estrany veure per les notícies, o en una revista del cor, com alguns homes fan bandera de la seva paternitat en edats molt avançades. Semblaria, doncs, que l’edat, en el cas dels homes, no juga cap paper en la seva capacitat reproductiva. Però no és així.

És cert que l’edat, en el cas de les dones, juga un paper vital a l’hora de voler-se quedar embarassades. Però pensar que en el cas dels homes això no té cap efecte és un error. Amb els anys, la qualitat del semen disminueix i pot arribar a comportar certs riscos per l’embrió.

No existeix un consens científic evident que determini a partir de quina edat no està indicat que un home sigui pare. Tot i així, podem resumir-ho dient que a partir dels 45 anys la qualitat del semen va baixant i que els 60 anys són un límit raonable que no s’aconsella sobrepassar.

girexx

 

La qualitat del semen baixa en funció de l'edat

De vegades es comet l’error de pensar que amb l’edat l’únic que disminueix és la quantitat de semen ejaculat, a causa de la menor producció de la próstata i de les vesícules seminals. Però no és només això. La quantitat d’espermatozoides també disminueix significativament.

Un estudi liderat per la doctora Brenda Eskenazi, de la Universitat de Berkley, apunta que la mobilitat dels espermatozoides disminueix a una mitjana del 0,7% anual. Això voldria dir que un home d’entre 40 i 60 anys pot tenir, de mitjana, entre un al voltant d’un 70% dels seus espermatozoides amb una mobilitat anormal o reduïda.

Riscos de voler ser pare a partir dels 45 anys

Un nou estudi publicat a finals de 2018 al BMJ (una de les revistes americanes líders de medicina general) apunta que els nadons que neixen de pares grans són més susceptibles a desenvolupar problemes de salut. Alguns d’aquests problemes podrien ser des de naixements prematurs a problemes respiratoris.

Repassem algunes dades interessants resultants d’aquest estudi: els nadons de pares de més de 45 anys tenen, per exemple, un 14% més de possibilitats de néixer en un part prematur. A més, els nadons de pares majors de 55 anys tendeixen a obtenir pitjors resultats al test d’Apgar (que se’ls hi fa quan neixen). Aquest test avalua paràmetres com la freqüència cardíaca, els reflexos o la respiració. Per últim, aquests nadons de pares grans tenen un 28% més de possibilitats d’haver d’ingressar a la unitat de cures intensives neonatals només de néixer.

Per tant, a major edat del pare també hem de tenir en compte que majors són les possibilitats de riscos de salut pel fill.

A més, l’estudi apunta que les dones que s’han quedat embarassades d’un home de més de 45 anys són més propenses a desenvolupar diabetis gestacional.

Aquest lloc utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació. Si continues navegant, consideres que estàs d'acord amb el seu ús.   Més informació.

X