La maternitat tardana. Donació d’òvuls

20/09/2011

Dóna vida . Dóna esperança. Dóna il·lusió.

la-maternitat-tardana-donacio-dovulsLes noves tècniques de reproducció assistida, afavorides per una de les lleis més permissives i progressistes d’Europa ens està fent canviar molts dels conceptes preestablerts que teníem fins ara sobre el concepte de tenir descendència. La nostra societat ha fer un tomb increïble que moltes vegades ni nosaltres mateixos  acabem d’atrapar. Tots ho sabem i segurament encara no en son plenament conscients.

Només quan tenim certa  perspectiva de les coses i pensem on érem fa pocs menys de 15 anys , es quan un es conscient  d’això.

Recordo encara quan als anys 70 – 75, quedar-se embarassada als 40 anys era un fet considerat com estrany, com un accident en la família , com un fet inesperat  però a la fi acceptat. Quants no hem sentit  a dir moltes vegades  “amb el meu germà ens portem 10 ó 20  anys. Ell va arribar quan ningú s’ho esperava”.  I d’això no fa tant.

Per altra banda si ho mirem al revés, quedar-se embarassada actualment als 18 anys o pocs més de 20 , sembla poc més que una desgràcia, en un moment inoportú . Un moment de la vida que encara està tot per fer i per aprendre. Inclús quan veiem una dona d’aquesta edat amb un cotxet, algú la pot mirar amb cara de certa llàstima. Què diríeu  a les vostres filles si us diguessin que volen ser mares en poc més de  vint anys?

Sens dubte que la societat ha canviat molt, la mentalitat ha canviat molt i les prioritats també. La societat dita del benestar ens està donant moltes coses que mai ens hauríem pensat d’aconseguir. Això ens porta a fer un canvi de prioritats total, on el fet de la maternitat i la paternitat està al final del camí. Quan sembla que tot el que s’havia de fer a la joventut ja està tot fet  i només després es pren la decisió de aposentar-se i plantejar-se descendència. Tothom es conscient que això comporta, limitacions de moviment i molta responsabilitat.

L’edat mitja de la maternitat espanyola puja dada any, el 2009 era del 30.87 %, el 2011 era del 30,98 % i el 2011 ha pujat al 31.06. Això ens ha de fer pensar a que la població s’està envellint d’una manera accelerada i que no hi ha polítiques perquè les dones més joves es plantegin la maternitat abans dels 30 anys.

El fet mediàtic que moltes de les famoses del mon del cinema i del espectacle siguin mares després dels 40 anys s’està convertint en un fet habitual que ja entra dintre d’una normalitat social . El fet que la dona d’un President del Gobern francès com Carla Bruni estigui embarassada als 43 anys, te un ressò mediàtic difícil de preveure a mig plaç. Tenim molts altres exemples Ainoha Arteta. Ana Rosa Quintana, Nicole Kidman , Rachida Dati, Maria Carey, etc. Si que estic convençut que comporta unes pautes i tendències difícils de tirar enrere.

Des de el punt de vista mèdic, per no dir antropològic, les coses no han canviat tant. Cal dir que encara que s’ha escurçat l’edat de la primera regla, no s’ha allarga l’edat de la menopausa. De la mateixa manera que els homes pràcticament son fèrtils tota la vida  el rellotge biològic dels ovaris està predeterminat des de el naixement i per tant el nombre d’òvuls que una disposa es limitat en el temps. A més la seva qualitat es va deteriorant a progressivament i s’agreuja a partir dels 35 anys. Quant s’arriba als 40 anys , la dona ja te una reserva ovàrica molt minvada i una qualitat dels seus òvuls molt baixa. Això es un fet biològic conegut contra el que no poden lluitar-hi des de el punt de vista farmacològic.

Aquestes limitacions suposen que els problemes de fertilitat en parelles  de més de 30 anys, hagi augmentat d’una manera significativa. Si afegim que l’estudi i les tècniques de reproducció assistida han millorat molt en els darrers anys, fa que les parelles en tractament sigui significativament superior.

De les tècniques avui per avui conegudes la que en els darrers anys s’està incrementant d’una manera clara es la fecundació in vitro amb òvuls de una dona donant. Això s’explica perquè una dona entre 18 i 30 anys normalment te una “ reserva ovàrica “ que oscil·la entre els 150.000 i 300.000 òvulspotencialment fecundants, amb una qualitat i capacitat fecundant òptima. Aquests òvuls ens donaran normalment una qualitat  d’embrions de molt bona que tenen un potencial de creixement i d’implantació superior al 60 % . Això explica els bons resultats d’aquest procés.

La donació d’òvuls és un tècnica que és supera cada any  en el nombre de cicles realitzats i Catalunya es  referència Europea amb més de 6.000 cicles de donació l’any 2010.

Deixant estar , la part més mèdica es evident que els professionals de la salut que ens dediquem a aquesta especialitat cada vegada tenim més clar la manca d’informació que tenen  les dones sobre les seves limitacions  relacionades amb  l’edat . Seria bo, dons que reflexionéssim amb la possibilitat de donar una informació sanitària molt més clara en aquest aspecte i potser caldria dir  que des de el punt de vista biològic que les parelles i sobretot les dones es plantegessin la maternitat abans dels 30 anys.

angelDr. Àngel Rocas . Ginecòleg . Especialista en Reproducció assistida .
Director del Centre GIREXX de Medicina Reproductiva i Embrionària. Clínica Quirúrgica Onyar.

Aquest lloc utilitza galetes per recopilar informació estadística sobre la navegació. Si continues navegant, consideres que estàs d'acord amb el seu ús.   Més informació.

X