Tècniques de Reproducció Assistida

A partir d’un tractament hormonal a dosis baixes, es controla mitjançant una ecografia, l’estimulació ovàrica de la pacient. S’indicaran relacions sexuals coincidint amb els dies més fèrtils de la pacient.

El ginecòleg controlarà l’estimulació dels ovaris a través de l’ecografia vaginal. Una vegada els ovaris estan preparats, es provoca l’ovulació i es programa la inseminació.

El mateix dia de la inseminació, la parella de la pacient obté una mostra de semen, que posteriorment es processarà al laboratori per seleccionar els espermatozoides de millor qualitat.

Seleccionat el semen, el ginecòleg dipositarà la mostra dins de la cavitat uterina de la dona en un procés molt senzill i sense cap molèstia, que es pot realitzar a la mateixa consulta. Al cap de 10 minuts la dona ja pot fer vida normal.

A aquesta tècnica també hi poden accedir:
- Parelles amb factors masculins
- Dones que no tenen parella
- Dones amb parella femenina

El procés de la FIV té diferents etapes:

- Estimulació hormonal dels ovaris. S’inicia fent un tractament hormonal perquè la pacient tingui una hiperestimulació ovàrica, controlada mitjançant ecografia i determinacions hormonals. En el moment que es determina que l’estimulació dels ovaris és la més adequada es programa la punció fol·licular. Tot aquest procés dura entre 10 i 12 dies.
- Punció fol·licular. És un procés indolor ja que es fa amb sedació a quiròfan i dura uns 15 minuts. D’aquesta punció s’obté el líquid fol·licular, en el qual els embriòlegs han d’identificar els òvuls. El mateix dia de la punció, la parella de la pacient haurà d’obtenir una mostra de semen. Aquesta mostra és la que s’utilitzarà per inseminar els òvuls.
- Inseminació. Consisteix a posar en contacte els oòcits i els espermatozoides, es pot realitzar de dues maneres depenent de cada cas.
- a) Fecundació in vitro (FIV). Es posen en contacte els oòcits obtinguts amb una quantitat adequada d’espermatozoides, per tal que facin el curs natural de fecundació.
- b) Microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (ICSI) Amb un micromanipulador s’introdueix un espermatozoide dins de cada òvul. Els espermatozoides poden obtenir-se de l’ejaculat o bé d’una biòpsia de testicle en cas que en l’ejaculat no apareguin espermatozoides.
- Cultiu Embrionari. El dia després de la inseminació s’identifiquen els oòcits fecundats, que ja s’anomenen embrions. Aquests embrions es deixaran en cultiu in vitro al laboratori perquè comencin el seu desenvolupament (divisió embrionària).
- Transferència. Entre el segon i tercer dia després de la punció es programarà la transferència dels embrions. Consisteix en dipositar 1 o 2 embrions a dins de l’úter de la pacient per via vaginal i amb l’ajuda d’un ecògraf. És un procés indolor, de curta durada i que no necessita cap tipus d’anestèsia. Després de la transferència la pacient quedarà en repòs 20 minuts i després ja podrà marxar cap a casa. Es recomana vida tranqui·lla fins al dia en què es realitzarà la prova d’embaràs (12 dies després de la transferència).
- Congelació Embrionària. Els embrions que no es dipositen a l’úter de la pacient el dia de la transferència es congelen. Aquests embrions congelats es podran utilitzar ens cas que no hi hagi embaràs en el cicle en fresc, o bé quan desitgin una segona gestació. Els embrions quedaran emmagatzemats al Banc d’embrions de GIREXX.

• Pacients sabedors que són portadors d’alguna malaltia monogènica i que es volen assegurar que el seu fill estigui sa.

• Pacients portadors de translocacions, inversions o altres anomalies cromosòmiques.

• Pacients infèrtils amb història prèvia d’avortaments espontanis de repetició.

• Pacients amb fallades repetides d’implantació en cicles previs de FIV.

• Pacients d’un cicle de FIV, majors de 35 anys, amb més de 5 embrions, sense fallades repetides d’implantació.

• Pacients que saben que són portadores d’algun oncogèn, que volen intentar que els seus fills no en siguin portadors (BRCA I, II), etc.

Com es fa un DGP ?

Després de sotmetre’s a una FIV, el DGP es realitza practicant una biòpsia a l’embrió quan té entre 7 i 8 cèl•lules. La cèl•lula extreta s’analitza per tal de determinar si té o no l’alteració genètica que s’està buscant. Només es transferiran a la pacient els embrions sans per l’anomalia estudiada.