Edat i fertilitat femenina

edat-fertilitat-girexx

A diferència dels homes que mantenen les cèl·lules mare en els testicles i, per tant, poden produir espermatozoides durant tota la seva vida, les oogònies o cèl·lules mare femenines degeneren a l’etapa fetal, de manera que a partir del naixement la reserva ovàrica (nombre d’òvuls en els ovaris) ja no pot augmentar, amb l’edat només disminueix.
Aquests òvuls comencen a reclutar-se, a “gastar-se” a partir de la pubertat, entre 100 i 200 de mitjana cada cicle ovàric tot i que només 1 arriba a la maduresa i, per tant, a tenir capacitat de ser fecundat i donar lloc a un embrió. Quan aquesta reserva s’esgota és el moment en què les dones entren a l’etapa de la Menopausa.
D’aquesta manera, la capacitat reproductiva o fertilitat de la dona disminueix amb l’edat perquè cada cop li queden menys òvuls, però també perquè són de pitjor qualitat.
Els òvuls “envellits” tenen pitjor pronòstic per diferents motius, entre els quals destaquen:

1) Tenen més anomalies cromosòmiques. Algunes d’aquestes són compatibles amb la vida (neixen però amb anomalies) com el Síndrome de Down, Edwards, Klinefelter, etc., però la majoria no, i per tant donen lloc a avortaments.

2) Metabolisme alterat. Els orgànuls com els mitocondris, que donen l’energia a l’òvul i a l’embrió funcionen cada vegada pitjor. Hi ha tècniques molt pioneres, que permeten regenerar-les utilitzant una part dels òvuls d’una donant o bé, tal com s’ha publicat recentment, obtenint-los de cèl·lules pròpies, precursores dels òvuls i que estaven “amagades” en les zones més externes dels ovaris de la pacient.

A l’espera que aquestes tècniques es puguin aplicar de manera rutinària a la pràctica clínica, quan la quantitat o qualitat dels òvuls és insuficient (menopausa precoç, edat avançada, mala qualitat embrionària, fallades recurrents de FIV, etc.) la millor alternativa és recórrer a una Donació d’òvuls.
Consisteix a utilitzar els òvuls d’una donant jove, d’entre 20 i 32 anys, amb unes característiques físiques compatibles amb la dona receptora i amb una salut física i psicològica contrastada.
Amb la Donació d’òvuls s’aconsegueix una taxa d’embaràs superior al 60%, essent la tècnica amb la probabilitat més gran d’èxit.